lunes, 27 de abril de 2009

Diarios de la calle




Any de producció: 2007 País: U.S.ADirecció: Richard LagraveneseIntèrprets: Hilary Swank, Scott Glenn, Imelda Staunton, Patrick Dempsey, Kristin Herrera, April Lee Hernandez, Mario, Jacklyn Ngan, Sergio Montalvo, Jason Finn, Hunter Parrish.Guió: Richard LagravenseGènere: Drama






Diarios de la calle, és una pel·lícula inspirada en una història real i en els diaris d’un grup d’adolescents de Long Beach, California, rere els disturbis de 1992 per conflictes interracials. Està ambientada als voltants de l’Institut Wilson Classical a Long Beach, a mitjans dels anys 90.

Erin Gruwell, una jove idealista de 23 anys amb unes ganes inmenses d'ensenyar, entra com a mestra de literatura al centre Wilson disposada a menjar-se el món. No obstant, la seva classe multiètnica és la més problemàtica, els alumnes únicament lluiten per a sobreviure un dia més i sembla que l'únic que tinguin en comú entre ells és l'odi mutu.

Erin però, no es dóna per vençuda, s'implica amb totes les seves forces per tal tirar endevant la classe fins al punt de perdre el matrimoni. Decideix escoltar-los i fer-los veure les coses des d'un altre punt de vista. Els fa adonar de que entre ells tenen més coses en comú de les que es pensen, i de que poden cumplir tots els somnis que es proposin. A més, els ensenya la literatura des d'una perspectiva amb la que aconsegueix cridar el seu interès.

COMENTARI PERSONAL

Aconseguir que uns alumnes als quals ningú, ni tant sols ells mateixos, els hi veu un futur com a estudiants, que s’impliquin en la lesctura i l’esctiptura tal i com es demostra en la següent pel·lícula és quelcom difícil, però no impossible. De tot en depenen les ganes i la disposició tant per part dels alumnes com dels professors. Per aquest motiu, pensem que la professora Gruwell és un gran exemple a seguir, un model digne de ser admirat que demostra que amb entusiasme i dedicació es pot aconseguir tot el que ens proposem.

Pensem que és importantíssim el fet de que els continguts que s’hagin de transmetre als alumnes siguin del seu agrat i els cridin l’atenció. D’aquesta manera els alumnes aprenen sense adonar-se’n i cada cop tenen ganes de més i més. Això ho fa proporcionant-los llibres que siguin del seu interès, ensenyant-los poesia a partir de cançons que els agraden i escribint amb llibertat. És a dir, escribint la seva pròpia història, una història de la que es senten protagonistes i que els fa aprendre dels errors, ja que tal i com es diu en la pel·lícula:
“Cada persona puede, con su granito de arena, encender una pequeña luz en un cuarto oscuro”

No hay comentarios:

Publicar un comentario